Per fi, Riu por Irema Duran

Per fí, riu -Por fin, ríe -es el relato que mi hija, Irema Duran i López, presentó a los Premis Sambori 2016 resultando ganadora en la categoría de Bachiller en la comarca de La Marina Baixa (Alicante)

Cuando lo leí me dejó el corazón encogido… pero al tiempo… sentí una sensación de alivio ¿momentáneo?  seguramente, sí… porque seguidamente sentí todo el agobio de todo le que le podía venir …

 Amig@s, como estamos cansad@s de ver… el orden de los factores (en el caso de la violencia machista) SÍ altera el resultado. Lo he vuelto a releer en alguna otra ocasión y, creo, que es un texto que debe ser compartido. así que, he convencido a Irema para que me lo pasara y, hoy,  desde este rinconcito, lo compartimos con tod@s vosotr@s.  (Está escrito en valenciano pero confío en que eso no sea un impedimento para que lo leáis… el tema merece nuestra atención y reflexión.)

” És un dia qualsevol, un dia més, un dissabte qualsevol, un dissabte més. Els tres xiquets són al parc de baix de casa. Lluc, Irene i Gerard. Deu, huit i tres anys respectivament. Ella treballa, com cada cap de setmana a l’empresa familiar. El seu besavi la va fundar fa cent anys i encara funciona. És una fàbrica tèxtil. A la ciutat ja hi queden poques però aquesta sobreviu… És administrativa i se li donen bé el càlculs, no importa. Manel és amb els xiquets. Ell no treballa. Està aturat des de fa tres mesos. Ella arriba  casa i ràpidament es posa a cuinar i parar taula mentre els xiquets i Manel es canvien de roba. Lluc és un xiquet molt esportista, li agrada prou el bàsquet. Irene és tota una princeseta, li encanta ballar i tocar el violí. Gerard, és un nen molt viu i es passa el dia rient i fent riure. Avui tenen convidats. Li demana que l’ajude però ell es desanté una vegada més. Vénen els oncles i la petita Aitana. Sis mesos d’edat. Arriben i tots es posen a beure i menjar. Ella sempre pendent que no falte cap cosa. Manel “xarra” i beu amb el seu germà. Li diuen Francesc i la seva dona, Anna. Els germans es duen tres anys de diferència però són molt diferents. De futbol. Parlen de futbol. Pocs temes hi ha a tractar amb Manel. Els tres nens estan amb l’Aitana i la tia. Està donant-li a mamar. Han acabat i ella va dins i fora de la cuina arreplegant els coberts i plats i traient les postres. No para. Manel continua bevent i això no li agrada a ella, però no importa. Tampoc als xiquets. Els oncles i la bebé se’n van. Els xiquets es posen la televisió. Una pel·lícula d’un canal infantil. És una de Nadal. Manel comença a parlar ximpleries, coses estúpides i sense sentit. No era estrany en ell. Tots han de prestar-li atenció. Ella està esgotada i continua llavant el pis. Arriba l’hora de sopar. Ella prepara per a tots els sopar excepte per a ella. Està cansada, no importa. Sopen. Els nens es giten. Lluc dorm soles. Irene i Gerard dormen junts en l’habitació més gran. Ella vol gitar-se, ell no. Li insinua que avui toca fer l’amor. Ella no hi fa cas. Està tremendament cansada, no té ganes. No importa. Va al bany. Es dutxa i es fa les dents. Quan ix, Manel està a la cuina. Ella corre i va al llit. Ell la sent i es dirigeix cap allà. Es
tira damunt d’ella. Fa una olor terrible a alcohol. Ella no vol. Ell sí…violencia-machista_xarxanet_org_Irema_Duran_per-Fi-Riu***  

Està al sofà asseguda.Té les cames creuades i la mà a la boca. Amb l’índex, es toca el nas. Pensa. Reflexiona sobre el que acaba d’ocórrer. Està adolorida. Té els ulls unflats de tant plorar, i l’esquerre amb un gran blau. Se sent el cor a l’ull li va molt fort i accelerat. Té arraps i marques pels braços i al coll es poden verure les emprentes dels dits. Les grosses emprentes. Se li acaben de caure les ungles dels dits de les mans que encara li quedaven. Les dels peus encara sobreviuen malgrat les fortes puntades a la paret per intentar fugir. Se sent el cor als peus. Es dirigeix a vore els nens. Dormen després del terrible esglai i la forta discussió que viuen cada cap de setmana. Ella els mira. Respira profundament, dos vegades. Tanca la porta i torna al sofà. Pensa. Ell hi és al llit. Entra en l’habitació. Dorm amb cara fastigosa, eixa fastigosa cara. Pensa. Alguna cosa li diu el que ha de fer. Pensa i va a la ciuna. Obri el segon calaix. Agafa un ganivet. De serra amb el mànec de fusta. Entra a l’habitació i… zass…! Li’l clava tant fort com pot. Ell la mira amb cara d’angúnia. La mateixa amb què ella minuts abans ho havia fet. Zass…! Li’l torna a clavar. Mor. Ella el mira i riu… per fi, riu, desprès de tota l’angoixa passada. Asociaciona_Amiga_org_Per-Fi_Riu_irema_Duran

Per fi, MARTA, riu.” – Irema Durán i López-

Ójala llegue un día en que no tengamos que escribir de este tema porque, estaréis de acuerdo, #BastaYa y #NiunaMenos 😦

Violencia_Genero_Seprin_info_Per-Fi-Riu_irema_Duran

Abierto, como siempre, el apartado de comentarios en este post… seguro que Irema  está encantada de atenderos :*

**Traductor Soft por si queréis pasarlo al castellano (riu se refiere a reir no a río como se traduce)**

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s